En el día 1204 hablaba de este libro y de esta traductora y encuentro hoy un artículo que escribió Jordi Jovet para el cuaderno de Cataluña de El País el 21 de octubre de 2010. La negrita del párrafo se la he añadido yo. Más abajo, un vínculo al artículo entero.
*****
Hem fet aquest excurs només per donar a entendre que, si en alguna literatura del continent és lògic que perdurin aquestes formes de solipsisme estètic, o, simplement, d'esteticisme, és a les lletres franceses. Pierre Michon, autor celebrat, i amb molta de raó, pel llibre Vides minúscules, ofereix ara als lectors en català i en castellà una obreta d'enorme categoria estètica, com un prodigi de la llengua, anomenat Els Onze: en català a Club Editor; en castellà a Editorial Anagrama, tots dos calents, el segon en una traducció que admira per la seva gran qualitat, a càrrec de Maria Teresa Gallego: quasi Cervantes o Quevedo en estat pur.ARTÍCULO AQUÍ
Jordi Llovet, Art per l'art, El País, Quadern Catalunya, 21/10/2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario